COM MIREM
Bodegó
Si cliques aquí, s'obrirà automaticament la carepeta de google fotos on s'hi troben altres bodegons.
Aquest bodegó està equadrat de manera horitzontal. Fora de camp s'hi troba el fons negre a més del final de les culleres, les mans que les agafen, i el pot d'on surt la mel. Més enllà d'això, no podem treure més conclusions. El punt de vista és frontal, i podem observar que la càmara s'hi troba a una distància curta respecte els objectes. L'enfocament va directe a les culleres, el fons no està tant definit. La profunditat de camp es extremadament curta, no veiem res més enllà del fons negre. Els colors predominants son el negre i el color brillant de la mel i les culleres. La llum ve de la esquerra, però queda tot força il.luminat. Les textures que trobem son la enganxifosa i liquida de la mel, i la dura de les culleres.
Paisatge
Si cliques aquí, s'obrirà automaticament la carpeta de google fotos on s'hi troben altres paisatges.
El paisatge està enquadrat de manera horitzontal. Fora de camp podem deduir que s'hi troba la continuitat del riu i les pedres, els arbres, i les flors grogues de la dreta.
Podem veure que el pla està lleugerament inclinat cap a l'esquerra. Tenim dos plans, en el primer trobem les flors desenfocades de la dreta, i en el segon, el riu amb les pedres i plantes. Els colors son molt grisos, es per això que les flors destaquen. La distància és curta entre la camara i les flors, i mitjana respecte al fons. La profunditat no és gaire gran. La llum ve de dalt, ja que trobem un reflexe il.luminat al centre de l'aigua. Les textures que trobem son l'aigua, i la duresa de les pedres, a part de la suavitat de les plantes. Et fet de que els colors de la imatge siguin grisos ens transmet una sensació de frededat.
Retrat
L'enquadrament d'aquest retrat és horitzontal. fora de camp només sabem que s'hi troba el cos del maniquí i la continuitat de la gespa. Al fons hi trobem una linea recta que marca el final de la gespa i una linea vertical que ins indica on està l'arbre que aguanta al maniquí. El punt de vista és frontal, i veiem que la distància envers el maniquí és curta, la justa perquè ens deixi veure el seu rostre. Tenim en primer pla la model i l'arbre on s'hi troba, perfetament enfocat, i de fons un segon pla aquest cop desenfocat que ens dona la sensació de profunditat. tot i així, podem veure que la istància que els separa no és gaire gran. Podriem deduir que la llum ve de la direcció on està mirannt el maniui, ja que trobm una lleugera ombra en el coll. Els colors predominants son el marró de la pell i el verd viu del fons.
