Creació del còmic

És de nit, plou, i ens situem dins d’un apartament petit al centre de la ciutat. La lluna és creixent i el detectiu acaba d’encendre un cigarro. A través de la finestra tancada les gotes passen i s’enganxen al vidre fred. Mentres el detectiu mastega el cigarro, va prenent nota de tot el que observa dins de l’habitació. El sopar sense acabar sobre la taula li indica que la víctima estava sopant, la TV encesa que estava assegut al sofà. De cop veiem per primer cop el cadàver decapitat als peus del sofà. Seguim veient totes les proves que semblen estar numerades meticulosament fins que ens trobem amb l’arma del crim, una afilada serra ensagnada que reposa sobre el terra sec i cruixent. El detectiu, després de pensar-s’ho afirma que està davant d’un cas de suïcidi comú al centre de la gran ciutat. De cop però, sentim un fort riure que ens desconcerta per part del detectiu, un riure tan gran que el cigarro que abans portava a la boca, cau a terra. Es posa les mans al cap i reflexiona la situació, s’havia deixat un parell d’empremtes a la serra aparentment incriminatories, així que sense pensar-s’ho gaire treu un drap de la butxaca i neteja la zona. 

Finalment, marxa de l’escena i surt al carrer satisfet per la feina feta, ningú mai sabrà que ell ha estat l’assassí.