1) període clàssic(1929 al 1943):

En aquest període sorgeix per primer cop el conegut gènere. Segons diverses fonts, s’origina gràcies a la influència de les novel·les d’aventures del segle 19, el cinema nord americà i el fulletó. 

L’adaptació cap al comic de Tarzan, a mans de Harold Foster el 1929, també va ser un fet clau per la divulgació i expansió de tot el gènere i  Un altre serie de còmics de l’època que va potenciar el còmic d'aventures, va ser Wash tubbs, publicada el 1924 a mans de Roy Crane. I una altre publicació important va ser al 1934 amb Jungle Jim, escrita per Alex Raymond. 

Però a l’hora, en Europa, sorgien les Aventures de Tintin, cap al 1930. 

 

2)PostGuerra (1944 i 1967)

I això ens dóna pas ja a la postguerra. D’aquest període podem destacar a Frank Robbins i amb el Johnny Hazard, la qual va començar al 1944 i va acabar en el 77.

 

 

3)La mala conciencia

La següent etapa es la de la mala conciencia que va desde 1967-86. Uns cuants anys enrrere Entre 1945 i 1960 s'assisteix als països africans i asiàtics a un període especialment actiu de descolonització, començant amb la independència del Pakistan i l'Índia del Regne Unit el 1947. Ben entrats els anys seixanta, les seves conseqüències van ser reflectides en la ficció popular, quan la mala consciència europea pel colonialisme substitueix l'etnocentrisme que li havia estat característic. 

També és visible, doncs, la humanització de l'heroi a través de personatges com Corto Maltés (1967), Els Mercenaris (1974), Frank Cappa (1981) o Jann Polynesia (1985). 

I també podem veure com Milo Manara reflexiona sobre el sentit mateix de l'aventura al món modern en la seva sèrie HP i Giuseppe Bergman (1978).

Als 80, arriben a ser freqüents els antiherois, com Dieter Lumpen (1985) de Jorge Zentner/Rubén Pellejero o Theodore Poussin (1986), de Frank Le Gall

 

4)Últims anys

I d'aquí ja pasem a els últims anys Al nou segle, els viatges a destinacions èxòtiques adquireixen la textura del reportatge això va ser possible per les mans d'alguns autors com: Guy Delisle o Joe Sacco. 

Javier de Isusi publica la seva tetralogia Els viatges de Juan Sin Tierra (2004-2010). 

Més clàssiques són Les aventures de Julius Chancer (2002) del britànic Garen Ewing.
 

Característiques

Aquest gènere es caracteritza pels següents trets:

• Temàtics:

• El protagonista no dubta no "dubta a ficar-se de cap en els més escabrosos assumptes sense que en ells els vagi un especial interès material. 

• Molts d'ells aparenten una edat més curta de l'esperable, entre l'adolescència i la maduresa, com Tintín, donat el públic al qual anaven dirigits.

• Pretenen aconseguir un tresor, rescatar persones o resoldre un misteri.

• Sol afrontar situacions de risc i perill, amb les quals pot generar-se una situació de suspens en acabar un capítol.

• Formals:

• Extensió generalment amplia

• Poden presentar un grafisme realista o un caricaturesc

• Demogràfic:

• Transcorren normalment en escenaris exòtics i poc usuals: Selves, deserts, etc.