Còmic
Definició del mitjà i trets distintius
El terme còmic, que deriva del vocable anglès còmic, fa referència a la successió o sèrie de vinyetes que permet narrar una història. El concepte també al·ludeix a la revista o al llibre format per còmics.
-
Imatge seqüencial. El còmic està compost de vinyetes que contenent dibuixos. Aquestes s’ordenen per explicar una acció, amb plantejament, nus i desenllaç (seqüència).
-
Espai i temps. El còmic, igual que el cinema, té capacitat per expressar el pas del temps (utilitzant seqüències) i l’espai (mitjançant el propi dibuix)
-
Guió. Les historietes combinen text i imatge, per això són obra, com a mínim, d’un guionista i d’un dibuixant. Té, per tant, una faceta narrativa i una altra de plàstica.
-
Plasticitat del text. Els diàlegs dels personatges i el narrador s’expressen de forma impresa a través d’elements plàstics com les bafarades o les grans lletres simulant sons.
-
Temàtica il·limitada. El principal recurs expressiu del còmic és el dibuix, la imatge que crea un autor i que no necessita un referent real, com el cinema; tot el que hi ha a la historieta es pot explicar.
-
Capacitat simbòlica. La necessitat de reduir missatges o idees abstractes a un dibuix concret ha porta el còmic a crear símbols capaços d’expressar icònicament conceptes; per exemple, la bombeta encesa sobre el cap d’un personatge.
Història del còmic
En 1895 apareix al periòdic "New York Journal" un personatge, The Yellow Kid. Aquesta vinyeta va passar a ser una nova, perque en les il·lustracions s'afegien frases com inscripcions a les parets, lletrers o text al vestit groc del personatge fins que finalment, el dibuixant va introduir les bafarades.
A Espanya arriba al 1917 amb la revista infantil TBO, al 1921 es publica la revista "Pulgarcito" amb personatges com Zipi i Zape, i en 1957 es creen Mortadelo i Filemon.
El còmic històric és representat a Espanya per El Capitán Trueno, El Jabato i El Guerrero del antifaz, aquest es va caracteritzar pel format apaïsat (horitzontal rectangular)
Tipus de còmic
En 1895 apareix al periòdic "New York Journal" un personatge, The Yellow Kid. Aquesta vinyeta va passar a ser una nova, perque en les il·lustracions s'afegien frases com inscripcions a les parets, lletrers o text al vestit groc del personatge fins que finalment, el dibuixant va introduir les bafarades.
A Espanya arriba al 1917 amb la revista infantil TBO, al 1921 es publica la revista "Pulgarcito" amb personatges com Zipi i Zape, i en 1957 es creen Mortadelo i Filemon.
El còmic històric és representat a Espanya per El Capitán Trueno, El Jabato i El Guerrero del antifaz, aquest es va caracteritzar pel format apaïsat (horitzontal rectangular)
Història deLa vinyeta
L'enquadrament:
L'enquadrament és la part seleccionada a la vinyeta. Lògicament, al mateix fragment escollit, se li poden aplicar diferents enquadraments en funció de l'objectiu perseguit. Els personatges i decorats tenen un volum en la vinyeta més o menys segons la importància del paper que exerceixin. Aquesta dimensió visual s'anomena pla. Aquests són dramàtics si es centren només en els personatges o recullen un determinat detall, i descriptius, si combinen els personatges amb el decorat.
Les onomatopeies:
Les onomatopeies són un recurs molt freqüent i útil en els còmics, que consisteixen a imitar sons a través de les paraules. Poden estar dins o fora de l'entrepà i solen estar formades per text i imatges.
La perspectiva:
Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó (com mostra l'autor del còmic amb el Sol). Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta (en aquest cas dins). La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny (petjades)
El moviment:
Per a expressar el moviment, el còmic recorre al canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment.
La il·luminació:
La il·luminació és un element del còmic i un recurs de l'autor fonamental per il·luminar una vinyeta i dotar-la de volum i profunditat. La llum del dia s'obté il·luminant des de dalt, i la nit s'aconsegueix amb ombres allargades i amb el contrast entre el negre i un focus de llum.
La composició:
La composició d'una vinyeta consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. En la composició tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.
La gestualitat:
L'expressivitat del cos (expressió corporal) i de la cara (expressió facial) és un recurs fonamental de l'autor que es fa servir per reflectir estats d'ànim o maneres de ser dels personatges.
El color:
El color és un recurs de l'autor que no només serveix per il·luminar les històries. Els autors professionals saben "narrar" amb el color. El color defineix i separa seqüències, llocs i temps, ia més expressa sensacions i sentiments.
Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.
L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos.
Ajuda a donar una millor expressivitat als personatges:
● Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara.
● Por / pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
● Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
● Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
● Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en
sentit ascendent.
● Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.
La producció del còmic
Tradicionalment, la indústria del còmic ha requerit un treball col·lectiu, en el que s’ha produït una especialització dels propis historietistes. Es distingeixen:
Entintador:
L’entintat consisteix a realitzar una pàgina en blanc i negre a partir d’una altra prèvia, denominada llapis final, amb l’objectiu d’aconseguir una imatge neta i fàcil de comprendre visualment, marcant els detalls que en llapis final no es poguessin apreciar i, a més a més, facilitant la posterior aplicació de color. L’entintador, és un altre artista que pot donar, en aquest procés, nova càrrega visual a l’obra del dibuixant. Un mateix llapis final, entintat per diferents entintadors pot donar com a resultat obres completament diferents i personals.
Dibuixant:
La seva tasca consisteix en la realització de l’esbós, llapis final i a vegades l’entintat.
Colorista:
És qui aplica el color als còmics. Als setanta, aquest element va ser revalorat gràcies a Richard Corben. Actualment se’l considera com una part fonamental, recorrent majoritàriament a l’ordinador.
Retolador o Retolista:
La retolació pot fer-se per ordinador o a mà, encarregant-se de la mateixa el propi dibuixant o un professional especialitzat. Té amples possibilitats com a mitjà expressiu. En la retolació a mà, acostumaven a seguir-se els següents passos: Primer traçaven una pauta a llapis perquè les lletres es mantinguessin a un mateix nivell; després escrivien els textos, amb majúscules, reforçant la lletra dels encapçalaments. Quan hi havia exclamacions carregaven la tinta per tal que destaqués.
El.lipsis:
Un dels elements cabdals en la construcció d'un relat audiovisual són les el·lipsis. Aquestes impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'acció que s'està presentant. Es considera que aquest fragment és irrellevant, que no aporta res a la narració, que pot ser el.lidit sense que l'espectador perdi la continuïtat del discurs. L' el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat.
Transicions entre vinyetes.
La vinyeta simple:
És aquella que està limitada per tots els seus costats. Aquesta s’utilitza quan es desitja crear una presa única i tancada, com en una pantalla de cinema. Ací entraria la vinyeta típica de còmic, de forma rectangular, però també pot adoptar multitud de formes. No hi ha límit per a la imaginació en aquest sentit.
Vinyeta oberta
Les vinyetes obertes són aquelles que no tenen límit. Els seus marges no estan tancats i, per això, aquests tipus de vinyetes només acaben on s'acaba la pàgina.
Per això, aquestes classes de vinyetes produeixen una sensació d'espai obert i infinit que s'estén més enllà de la pàgina. També poden crear la percepció de ser en un espai atemporal, és a dir, fora del temps de la narrativa.
Com a exemples de vinyetes obertes, pots fer-les servir per mostrar noves locacions o la teva elecció de personatges per fer una historieta, i en escenes de combat queden perfectes, ja que augmenten les dimensions del que està succeint.
Vinyeta exterior
Les vinyetes exteriors són aquelles que es troben separades de les altres per mitjà del gutter o canaletes (l'espai que està al mig de les vinyetes).
Per exemple, si vols emfatitzar alguna cosa que està succeint en una vinyeta exterior, pots dibuixar un gutter més gruixut que separi encara més aquest tipus de vinyetes de les altres.
La vinyeta ortogonal:
És aquella vinyeta els costats de la qual són ortogonals al plànol de la pàgina, és a dir, que les seves vores són rectes i per tant forma rectangles o quadrats. Són vinyetes estables i s’usen amb molta freqüència.
Vinyeta tancada
Les vinyetes tancades són aquelles que estan limitades per tots els costats, és a dir, els marges de la vinyeta no sobrepassen els marges de la pàgina. Són els tipus de vinyetes clàssiques.
Aquests tipus de vinyetes en una historieta els pots fer servir si vols crear una presa única per mostrar com se sent el teu personatge al seu entorn, especialment si està en un moment de tensió.
Vinyeta interior
Les vinyetes interiors es troben contingudes dins d'altres tipus de vinyetes més grans. Normalment, s'utilitzen per mostrar un detall o un fet que es fa alhora en una escena.
Vinyeta obliqua
A les vinyetes obliqües, també conegudes com a vinyetes diagonals o vinyetes inclinades, els marges dels quadres es mostren inclinats davant els eixos naturals de la fulla, és a dir, són tipus de vinyetes amb línies diagonals.
Aquests tipus de vinyetes afecten lequilibri de la pàgina i li donen molt dinamisme, per tant, són ideals per mostrar escenes dacció, moviment, intensitat o caos.
Vinyeta trencada
En aquests tipus de vinyetes els objectes i/o personatges surten parcialment o completament del seu quadre. Això es fa servir per destacar una cosa que té gran importància i donar molt dinamisme al disseny del còmic. És com si el personatge sortís del seu món i s'acostés al teu lector!
Ara, perquè tingui sentit utilitzar aquests tipus de vinyetes en còmics, has de ser clar amb el lector i mostrar a quina vinyeta pertany l'element gràfic destacat. D'aquesta manera conserveu l'ordre lògic de lectura.
Vinyeta decorativa
A més de separar cada escena de la teva narrativa, els marges de les vinyetes es poden convertir en part del dibuix com un element decoratiu. Quan això passa, estem parlant de tipus de vinyetes decoratives.na escena.
